Reflexions sobre la tasca docent

L'escola continua essent un lloc de transmissió de coneixements però, en tot cas, no és l'únic i no té perquè ser el més efectiu. Encara i així estic d'acord amb la companya que diu que és un lloc irrenunciable, és l'espai físic on els estudiants poden relacionar-se i conviure i és un referent associat a l'aprenentatge.

Les dinàmiques internes de funcionament (metodologies) han quedat anquilosades per la velocitat dels temps en que vivim i sobretot pels continguts dels propis coneixements que l'escola ofereix. En moltes ocasions aquests continguts no responen a les necessitats de la societat i, reprodueixen esquemes i valors que, a l'actualitat, ja no tenen aplicació real.

Per altra banda la incorporació de les TAC a l'escola pot ser un revulsiu per l'alumne sempre que sigui partícip actiu, tant en la resolució com en la creació de problemes, individualment o en grup. Les TAC no poden convertir-se en simples llibres de text on l'alumne llegeix la teoria i resol els exercicis. En aquest sentit les editorials estan fent un esforç per adaptar els continguts tradicionals als nous formats digitals però em temo que aquesta no és la solució. Al meu centre tenim problemes amb els ordinadors portàtils: de connexió, falla moltíssim; de control sobre el que fan els alumnes a dins de l'aula; amb els continguts dels propis materials, de vegades massa infantilitzats...
Internet és un dels camps de on aprendre el món i ja no serà fàcil posar portes a aquest camp, possiblement ni tan sols sigui convenient. Entre tots hauríem de repensar els continguts i també les metodologies per a treure profit d'aquesta font. És clar que aquesta no és l'única de font d'aprenentatge, tenim la realitat exterior, la que està fora de l'aula: família, ajuntaments, empreses, carrers, estadis, muntanyes, camins, altres països... Encara i així, crec que no hauríem de renunciar mai a un espai ,l'escola, que permet als alumnes relacionar-se entre ells i gestionar els seus anhels, conflictes, pors, capacitats,... L'escola és un lloc molt interessant per a la formació i instrucció dels joves, solament hem de re-configurar-la per a que sigui més eficaç en el seus objectius. També hauríem de revisar aquest objectius.

Potser estic equivocada però em produeix un inevitable vertigen
pensar que tot tendeix a globalitzar-se; també a l'ensenyament es mira de que tot estigui interrelacionat (xarxa, núvol,clúster) perquè pensem que aquesta manera de funcionar se sembla més a la realitat, que certament no està compartimentada. A la ment dels nens, i també dels adults, no sé si els coneixements rebuts així, a l'engròs no afavoririen la confusió mental (una mica el que passa quan reps un excés d'informació -Internet-). La ment humana rep la realitat a l'engròs a través dels sentits però quan es tracta d'analitzar-la necessita fer-ho al detall (la realitat s'ha de trossejar per poder-la assimilar, comprendre), la síntesi vindrà després....En sembla que ja estic desbarrant.

Quins són els moments de la teva pràctica quotidiana en els que penses que "les coses són com són i no poden ser d'una altra manera"?

Quan entro a les meves aules de batxillerat amb ràtios de 35-36 alumnes i sé que disposo de dues hores setmanals per a dóna'ls-hi uns continguts de llengua castellana i literatura més les lectures prescriptives, i penso "no es una bona manera de que prenguin contacte amb la matèria però com fer-ho amb 35-36 alumnes x 2h.setm?", i seguidament penso: no podria ser d'altra manera?

Quan sento que el Departament d'Educació no connecta amb els problemes reals que tenim a l'escola, o no escolta les nostres demandes, llavors em sento com surant a la deriva ...i penso: no podria ser d'altra manera?